Documents

L’APRENENTATGE I LA NEUROPLASTICITAT

Resum extractat de la video-conferència del Dr. Carlos Lobatt

La neuroplasticitat és la capacitat que te el nostre cervell per canviar i adaptar-se a l’entorn.

La neuroplasticitat ens acompanya durant tota la vida.

Ens permet:

Aprendre

Realitzar canvis motors i cognitius

Créixer com a millors persones

Recuperar funcions perdudes

Quan aprenem les neurones es van connectant, transformant la informació en coneixement.

Encara que en un ACV (Ictus) es perdin moltes neurones, podem establir noves connexions.

Regles bàsiques de aprenentatge i la neuroplasticitat

Compartir

Neuroplasticitat – Aprenentatge – Emocions – Sentit de l’humor

1.- Emocions

2.- Sentit

3.- Temps

4.- Confiança

5.- Repetir-repetir-repetir

6.- Flexibilitat i creativitat

7.- Motivació

1.- Emocions

Les emocions són part de tot tipus d’aprenentatge-

Per aixó caldria de forma automatitzada fer-nos la pregunta clau:

Quin és el meu estat emocional?

Quant:

Abans de començar el dia

Abans de fer una activitat

Abans de parlar amb algú

Abans de qualsevol situació important.

Pot semblar una proposta senzilla, però preguntar-nos activa el cervell i ens fa ser conscients de com ens sentim

2.- Sentit

Per que desperti la motivació i l’interès.

Caldria trobar el sentit en una llista.

3.- Temps

Cada persona te els seus temps

Hi ha que perseverar fins assolir un guany.

Cada petit guany ens ajuda a caminar fins el següent.

4.- Confiança

Tots tenim un cervell altament social.

Imagineu-vos que algú creu en vosaltres i us fa sentir estimats i valorats.

No seria més fàcil aprendre?

5.- Repetir-repetir-repetir

L’estrella de la neuroplasticitat, tot i que el repetir es avorrit i cansa.

6.- Flexibilitat i creativitat

Per superar l’avorriment cal cercar noves formes de fer les coses.

7.- Motivació

Motivació intrínseca

Motivació que neix d’un mateix

Motivació extrínseca

Contagi dels altres que ens donen ganes de seguir endavant.

Descarregar en format .pdf

http://www.ictuspremia.org/arxius/aprenentatgeneuroplasticitat.pdf

*****************

PLASTICITAT NEURONAL I COGNICIÓ

“La plasticitat cerebral es refereix a la capacitat del sistema nerviós per canviar la seva estructura i el seu funcionament al llarg de la seva vida, com a reacció a la diversitat de l’entorn. Tot i que aquest terme s’utilitza avui dia en psicologia i neurociència, no és fàcil de definir. s’utilitza per referir-se a la els canvis que es donen a diferents nivells en el sistema nerviós: Estructures moleculars, canvis en l’expressió genètica i comportament. ”

La neuroplasticitat permet a les neurones regenerar tant anatòmica com funcionalment i formar noves connexions sinàptiques. La plasticitat neuronal representa la facultat del cervell per recuperar-se i reestructurar-se . Aquest potencial adaptatiu del sistema nerviós permet al cervell reposar-se a trastorns o lesions , i pot reduir els efectes d’alteracions estructurals produïdes per patologies com l’esclerosi múltiple, Parkinson, deteriorament cognitiu, malaltia d’Alzheimer , dislèxia , TDAH , insomni adults , insomni infantil , lesions cerebrals, etc …

Diferents equips de neuròlegs i psicòlegs cognitius que estudien els processos de plasticitat sinàptica i neurogènesi han demostrat que la bateria d’exercicis clínics d’estimulació cerebral de les investigacions evidencien que la plasticitat cerebral s’activa i enforteix aplicant aquest programa clínic d’exercicis d’intervenció. Es pot veure a baix una representació artística de com podria desenvolupar-se una xarxa neuronal després de sotmetre de forma continuada a l’estimulació cognitiva adequada.

La plasticitat sinàptica

Quan està ocupat en un nou aprenentatge o en una nova experiència, el cervell estableix un seguit de connexions neuronals. Aquestes vies o circuits neuronals són construïts com rutes per a la inter-comunicació de les neurones. Aquestes rutes es creen al cervell a través de l’aprenentatge i la pràctica, de manera molt semblant a com es forma un camí de muntanya a través de l’ús diari de la mateixa ruta per un pastor i el seu ramat. Les neurones es comuniquen entre si mitjançant connexions trucades sinapsis i aquestes vies de comunicació es poden regenerar durant tota la vida.

Cada vegada que s’adquireixen nous coneixements (a través de la pràctica repetida), la comunicació o la transmissió sinàptica entre les neurones implicades es veu reforçada. Una millor comunicació entre les neurones vol dir que els senyals elèctrics viatgen de manera més eficient al llarg del nou camí.

Per exemple, quan s’intenta reconèixer un nou ocell, es realitzen noves connexions entre algunes neurones. Així, les neurones de l’escorça visual determinen el seu color, les de l’escorça auditiva atenen al seu cant i, d’altres, al nom de l’ocell. Per conèixer l’ocell i els seus atributs, el color, la cançó i el nom són repetidament evocat. Revisitant el circuit neural i restablint la transmissió neuronal entre les neurones implicades cada nou intent millora l’eficiència de la transmissió sinàptica. La comunicació entre les neurones corresponents és millorada, la cognició es fa més i més ràpidament.

Neurogènesi

Considerant que la plasticitat sinàptica s’aconsegueix a través de millorar la comunicació en la sinápsis entre les neurones existents, la neurogènesi es refereix al naixement i proliferació de noves neurones en el cervell. Durant molt de temps la idea de la regeneració neuronal en el cervell adult era considerat gairebé una heretgia. Els científics creien que les neurones morien i no eren reemplaçades per altres noves.

Des de 1944, però sobretot en els darrers anys, l’existència de la neurogènesi s’ha comprovat científicament i ara sabem que passa quan les cèl·lules mare, un tipus especial de cèl·lula que es troba en el gir dentat, l’hipocamp i, possiblement, en l’escorça prefrontal, es divideix en dues cèl·lules: una cèl·lula mare i una cèl·lula que es convertirà en una neurona totalment equipada, amb axons i dendrites. després, aquestes noves neurones migren a diferents àrees (fins i tot distants entre si) del cervell, on són requerides, permetent d’aquesta manera que el cervell mantingui la seva capacitat neuronal.

Se sap que tant en els animals com en els humans la mort sobtada neuronal (per exemple després d’una apoplexia) és un potent disparador per a la neurogènesi.

Plasticitat Funcional Compensatòria

El declivi neurobiològic que acompanya l’envelliment està ben documentat en la literatura d’investigació i explica per què els ancians obtenen pitjors resultats que els joves en les proves de rendiment neurocognitiu. Però, sorprenentment, no tots els ancians presenten un menor rendiment, alguns aconsegueixen fer-ho tan bé com els seus contraparts més joves.

Aquesta diferència inesperada del rendiment d’un subgrup d’individus de la mateixa edat ha estat científicament investigada, descobrint-se que en processar la nova informació la gent gran amb un major rendiment utilitzen les mateixes regions del cervell que utilitzen els joves, però també fan ús d’altres regions del cervell que ni els joves ni la resta de gent gran utilitzen.

Els investigadors han reflexionat sobre aquesta sobreexplotació de les regions del cervell en les persones grans amb major rendiment i en general han arribat a la conclusió que la utilització de nous recursos cognitius reflecteix una estratègia de compensació. En presència de dèficits relacionats amb l’edat i la disminució de la plasticitat sinàptica que acompanyen a l’envelliment, el cervell, un cop més, posa de manifest la seva plasticitat per reorganitzar les seves xarxes neurocognitives. Els estudis demostren que el cervell arriba a aquesta solució funcional a través de l’activació d’altres vies nervioses, activant-se així més sovint les regions en tots dos hemisferis (el que només passa en persones més joves).

Funcionament i comportament: L’aprenentatge, l’experiència i l’entorn

Hem vist que la plasticitat és la capacitat que té el cervell per alterar les seves propietats biològiques, químiques i físiques. No obstant això, com els canvis en el cervell, el funcionament i el comportament es modifiquen seguint un recorregut paral·lel. En els últims anys hem après que les alteracions cerebrals en els nivells genètics o sinàptics són provocats tant per l’experiència com per una gran varietat de factors ambientals.

Els nous coneixements adquirits són al cor de la plasticitat, sent les alteracions cerebrals probablement la manifestació més tangible que s’ha produït l’aprenentatge, que al seu torn ha estat posat a disposició del cervell per l’entorn. El nou aprenentatge es produeix de moltes maneres, per moltes raons i en qualsevol moment, al llarg de la nostra vida.

Per exemple, els nens adquireixen nous coneixements en grans quantitats, produint-se canvis cerebrals significatius en aquests moments d’aprenentatge intensiu. Un nou aprenentatge també pot sorgir per la presència d’un dany neurològic sobrevingut, per exemple a través de lesions o d’un accident cerebrovascular, quan les funcions suportades per una àrea cerebral danyada es deterioren, i s’han d’aprendre una altra vegada.

La necessitat d’adquirir coneixements nous contínuament pot ser intrínsec a la persona i potser estigui guiada per la seva set de coneixement. La multiplicitat de les circumstàncies perquè es ocasioni un nou aprenentatge, ens fa preguntar-nos si el cervell canviarà cada vegada que s’aprèn alguna cosa. La investigació suggereix que això no és així.

Sembla que el cervell adquirirà nous coneixements, i per tant actualitzarà el seu potencial per a la plasticitat, si el nou aprenentatge comporta una millora de comportament. Per tal d’aprendre a marcar fisiològicament el cervell, l’aprenentatge ha de comportar canvis en el comportament. En altres paraules, el nou aprenentatge ha de ser un comportament pertinent i necessari.

Per exemple, el nou aprenentatge que assegura la supervivència serà integrat per l’organisme i adoptat com una conducta apropiada. Com a resultat d’això, el cervell s’haurà modificat. Potser el més important sigui el grau en què una experiència d’aprenentatge resulti gratificant. Per exemple, aprendre utilitzant jocs interactius és especialment útil per a potenciar la plasticitat cerebral. De fet, s’ha demostrat que aquesta forma d’aprenentatge incrementa l’activitat del còrtex prefrontal (PFC).

Comprenent les condicions que indueixen la plasticitat

Quan, en quin moment de la vida del cervell està aquest més obert al canvi quan és exposat a estímuls ambientals? Sembla que els patrons de plasticitat són diferents depenent de l’edat i, realment, encara queda molt per descobrir sobre la interacció entre el tipus d’activitat inductora de la plasticitat i l’edat del subjecte.

No obstant això, sabem que l’activitat intel·lectual i mental indueix la plasticitat cerebral quan s’aplica tant a persones grans sanes com quan s’aplica a persones grans amb alguna malaltia neurodegenerativa. Més important encara, sembla que el cervell és susceptible de canvi, tant positiu com negatiu, fins i tot abans del naixement del seu portador.

Els estudis en animals mostren que quan les mares embarassades s’estableixen en un entorn ric en estímuls positius, la seva descendència posseeix un major nombre de sinapsis en regions específiques del cervell. I al revés, quan s’ha aplicat llum estressant a les embarassades, s’ha comprovat que la seva descendència mostra un reduït nombre de neurones en el còrtex prefrontal (PFC). A més, sembla que el PFC és més sensible a les influències ambientals que la resta del cervell. Aquests descobriments són de gran importància per al debat “naturalesa” vs. “Entorn”, ja que sembla que el “entorn” pot induir canvis en l’expressió gènica neuronal.

Com evoluciona la plasticitat del cervell i quin és l’efecte de l’estimulació ambiental aplicada al llarg del temps? Aquesta és una pregunta molt important per als problemes terapèutics i les respostes seminals que ofereix la investigació genètica en els animals plantegen que alguns gens es veuen afectats fins i tot en un lapse molt curt d’estimulació, altres gens addicionals són afectats durant un període d’estimulació més llarg, mentre que altres no experimenten cap canvi en absolut, o de produir-se, es reverteix la seva tendència.

Encara que l’ús corrent del terme ‘plasticitat’ comporta una connotació positiva, en realitat, la plasticitat es refereix a tots els canvis que es produeixen en el cervell, alguns dels quals poden presentar-se juntament amb el deteriorament del funcionament i el comportament.

L’entrenament cognitiu sembla ideal per a la inducció de la plasticitat cerebral. Proporciona la pràctica sistemàtica necessària per a l’establiment de nous circuits neuronals i per a l’enfortiment de les connexions sinàptiques entre les neurones. No obstant això, com hem vist, en absència d’un benefici tangible de la conducta, el cervell no va a aprendre de forma efectiva. D’aquí la importància de personalitzar els objectius rellevants per a la formació.

1] Definició presa de: Kolb, B., Mohammad, A., & Gibb, R., La recerca dels factors subjacents a la plasticitat cerebral en els cervell normal i en el danyat, Revista de Trastorns de la Comunicació (2010 ), doi: 10.1016 / j.jcomdis.2011.04 0.007 en aquesta secció es deriva del treball de Kolb, B., Mohammad, A., & Gibb, R., la recerca dels factors subjacents a la plasticitat cerebral en el cervell normal i en el danyat, Revista de Trastorns de la Comunicació (2010), doi: 10.1016 / j. jcomdis.2011.04.007

Font del document: https://www.cognifit.com/es/plasticidad-cerebral

*****************

Neurogènesi i Neuroplasticitat

Bases biológiquea de la neurorehabilitació

http://www.ictuspremia.org/arxius/neurogenesineuroplasticitatrehabilitacio.pdf

*****************

Diferència entre neurogènesi i Neuroplasticitat

http://www.ictuspremia.org/arxius/diferencianeurogenesineuroplasticitat.pdf

*****************

Consens català sobre Avaluació i Tractament del pacient postictus.

https://www.redaccionmedica.com/contenido/images/Consenso%20Catal%C3%A1n%20Post%20Ictus%20en%20Atenci%C3%B3n%20Primaria.pdf

*****************

Entrevista a Álvaro Pascual-Leone, neuroleg

http://www.ictuspremia.org/arxius/alvaropascualleone.pdf