Tractaments

FASE AGUDA

Codi Ictus

El Codi Ictus és un sistema que permet la ràpida identificació, notificació i trasllat de malalts amb sospita d’ictus als serveis d’urgències hospitalaris.

D’aquesta forma el neuròleg pot posar en marxa el procés intrahospitalari previ a l’arribada del malalt. En el disseny han de treballar conjuntament neuròlegs, equips del Sistema d’Emergències Mèdiques i unitats d’urgències.

El ‘Codi ictus’ s’activa quan un professional mèdic detecta un possible cas d’ictus, la seva rapidesa i coordinació és fonamental, però és important que nosaltres mateixos coneguem els seus símptomes per poder acudir ràpidament al centre sanitari.

Es tracta d’un protocol d’emergència que permet identificar ràpidament els malalts amb ictus agut i les característiques clíniques determinades (criteris d’activació del Codi ictus) i traslladar-los, el més ràpidament possible, a l’hospital preparat més proper amb capacitat per avaluar-los, diagnosticar-los i tractar-los, si fos necessari, amb fàrmacs trombolítics, o per fer-ne la derivació a centres terciaris on s’administren les teràpies intravasculars.

A Catalunya els hospitals preparats per rebre pacients amb CI positius són 12 hospitals comarcals equipats amb Teleictus i 14 hospitals de referència, repartits en 10 àrees geogràfiques, cadascuna de les quals té definida una xarxa pròpia amb fluxos de derivació que compten amb el suport del Sistema d’Emergències Mèdiques per tal d’escurçar el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament.

Cada any s’activen prop de 5000 codis ictus i, com a conseqüència, s’ha triplicat el nombre de persones afectades que reben els tractaments capaços de desembussar les artèries, xifra que supera el miler per any.

FASE SUBAGUDA

Tractament de rehabilitació hospitalària

FASE CRÓNICA  

Per superar seqüeles negatives postictus, sense haver superat satisfactòriament les fase agudes i subagudes passat el primer any

**********

Generalitats

Terapia Ocupacional

La Teràpia Ocupacional (TO) és una disciplina que té com a objecte d’estudi l’ocupació, tractada com a instrument terapèutic.

S’utilitzen dos enfocaments en la intervenció amb pacients que han patit un Ictus. 1.- Enfocament dirigit al restabliment de les funcions perdudes. 2.- Enfocament destinat a la rehabilitació compensatòria d’aquelles funcions encara conservades.

L’elecció de l’enfocament dependrà de l’edat de l’usuari, tipus d’ictus, pronòstic i del temps d’evolució. En tots dos casos l’objectiu de la TO serà millorar l’autonomia en les activitats ocupacionals, assolint una millor qualitat de vida i un menor o cap grau de dependència personal.

Rehabilitació neurocognitiva

La rehabilitació neurocognitiva busca la màxima recuperació possible de funcions perdudes o la seva rehabilitació, gràcies a la capacitat cerebral anomenada plasticitat. La neuroplasticitat consisteix en que certes àrees del cervell poden aprendre conductes compensatòries per suplir aquelles que no poden dur a terme les zones cerebrals danyades.

La rehabilitació serveixi per a qualsevol pacient afectat de disminució en les seves capacitats, ja siguin físiques, psicològiques o de llenguatge. En funció de les àrees afectades del cervell es divideix en:

Fisioterapia neurocognitiva

Psicoterapia neurocognitiva

Logopedia o terapia del llenguatge.

Vegeu: http://ictuspremia.org/arxius/rehabilitacioneurocognitiva.pdf

**********

Mètode Perfetti

ETC- Exercici Terapèutic Cognoscitiu

Basat en la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per poder-se “reciclar”, es tingui l’edat que es tingui.

Consisteix en estimular, mitjançant psicoterapia neuronal cognoscitiva, per a afectacions del SNC (Sistema Nerviós Central) o amb fisioterapia neuronal cognoscitiva per afectacions del SNP (Sistema Nerviós Periféric).

Vegeu: http://www.euroseniorpremia.net/arxius/sintesismetodeperfetti.pdf

També: https://www.centroperfetti.com/

**********

Tele Rehabilitació

Sistema innovador per a dispositius mòbils, que permet als pacients, que s’han vist afectats per un ictus, poder fer la rehabilitació des de casa, mitjançant l’us  del mòbil o tauleta.

Vegeu : https://www.immedicohospitalario.es/noticia/4694/desarrollan-un-sistema-pionero-para-la-rehabilitacion-del-ictus-a-domicilio

**********

Concepte Bobath

El Concepte Bobath és un concepte terapèutic per al tractament holístic de persones amb alteracions neurològiques, entre les quals l’ictus,  que va ser desenvolupat pel Dr. Karel Bobath i la Sra. Berta Bobath en els anys cinquanta, basant-se en els coneixements de la neurociència d’aquells dies.

El 1986, el Dr. Karel Bobath va dir: “El Concepte Bobath no té fi. Nosaltres esperem que continuï creixent i desenvolupant-se en els propers anys “. Per això, el marc teòric i clínic del Concepte Bobath, està sent contínuament revisat, per estar en concordança amb els nous coneixements teòrics i noves publicacions, sobre la pràctica clínica basades en l’evidència.

Vegeu: http://www.asociacionbobath.es/el-concepto-bobath/58-actualidad-del-concepto-bobath.html

**********

Teràpia Mirall

La teràpia mirall és una forma de tractament que s’aplica, fonamentalment, en pacients que pateixen patologies d’un sol membre o hemicos, o aquells en què l’afectació es presenta de forma més evident en una extremitat.

Aquesta forma de teràpia va sorgir en els anys 90 de mans de Ramachandran i Rogers-Ramachandran com a mitjà per tractar el dolor de membre fantasma en pacients amputats. Posteriorment, es va comprovar la seva utilitat en un altre tipus de patologia, com el dolor regional complex crònic.

Va ser el 1999, quan Altschuler decideix emprar la teràpia mirall com a intervenció en pacients afectats d’hemiparèsia després d’un ictus, demostrant que el component motor d’aquests pacients millorava.

El principi d’aquesta forma de teràpia es basa en proporcionar una falsa sensació de moviment de l’extremitat afectada a partir de l’extremitat sana, per mitjà d’un mirall situat en el pla medisagital del pacient, perpendicular a ell, que amaga el membre afectat i que reflecteix el sa.

Així, la teràpia mirall se centra en una estimulació visual a la qual se substitueix la informació que es té de l’extremitat que es troba afectada. Amb aquesta disposició, els moviments o activitats funcionals que puguin realitzar-se amb el costat sa són reflectits en el mirall donant la falsa sensació que és el membre afectat el qual els realitza.

Es creu que els resultats positius en relació a aquest tractament poden tenir lloc per canvis a nivell de l’excitació cerebral, provocats quan el pacient veu el seu membre movent-se a través del mirall, mentre que el seu membre afectat està bloquejat visualment.

Aquesta il·lusió visual funciona com la base d’un mecanisme neurològic per induir la plasticitat cerebral, podent accelerar la recuperació. Les millores han estat descrites en l’àmbit motor, en la disfunció sensorial, a la heminegligència, en les activitats de la vida diària i en el dolor.

Vegeu: http://www.bobath-es.com/terapia-espejo/

**********

Mètode Feldenkrais

IF (Integració Funcional)

El proposit d’aquest mètode, és que el cos estigui organitzat per moure’s amb el mínim esforç i la màxima eficàcia, no mitjançant l’esforç muscular, sinó amb un millor coneixement del seu funcionament.

Vegeu: http://namagazine.es/2017/09/03/la-aportacion-del-metodo-feldenkrais–la-neurorehabilitacion/

**********

Electro Estimulació

L’Electroestimulació serveix per promoure la recuperació del moviment o la capacitat funcional després d’un Ictus (ACV- Accident Cerebro Vascular)

L’electroestimulació és un tractament potencial per millorar la recuperació del control del moviment i la capacitat funcional després d’un Ictus.

Vegeu: https://www.cochrane.org/es/CD003241/electroestimulacion-para-promover-la-recuperacion-del-movimiento-o-la-capacidad-funcional-despues

Clínica del Dr. Galvez

http://clinicadoctorgalvez.com/es/